Olesa tanca amb èxit la Festa de Santa Oliva

Olesa ha clos la Festa de Santa Oliva 2013 amb una multitud al carrer. De fet, la celebració d’enguany, tot i que va començar passada per aigua, s’ha caracteritzat per la gran, fins i tot massiva participació de ciutadans en els molts actes programats per l’ajuntament d’Olesa en col·laboració amb diferents entitats del municipi.

Com és habitual, una de les activitats més con corregudes i emotives ha estat la tradicional ofrena floral a la patrona, que ha omplert de gom a gom el Porxo de Santa Oliva i que, a banda de retre homenatge a la patrona, també ha estat una mostra de la cultura popular catalana, gràcies a les actuacions d’entitats com ara els Gegants, l’Esbart Olesà, Olesa Sardanista, l’Arrel Acció Cultural o els bastoners del Montserratí.

Davant aquesta gran participació en la Festa de Santa Oliva 2013, la regidora de Joventut, Cultura i Festes, Pilar Puimedon, no ha pogut més que fer una valoració altament positiva de la celebració d’enguany, que no ha fet més que obrir boca per a un mes de juny que es presenta ple d’activitat. Puimedon ha destacat la gran participació i també el gran civisme que hi ha hagut en tots els actes.

La d’avui ha estat una ofrena floral multitudinària que també, com els darrers anys, ha volgut ser un moment per reivindicar i posar de manifest la riquesa de la cultura popular catalana, que a Olesa difonen un bon nombre d’entitats. Per aquesta raó, i abans de procedir a l’ofrena en sí, algunes d’aquestes entitats han ofert, primer a la plaça de les Fonts, i després ja davant el Porxo de Santa Oliva, una petita mostra d’aquesta riquesa de la cultura popular catalana, i per tant olesana.

Han actuat els Gegants d’Olesa (en Gaietà i la Maria), el grup infantil de l’Esbart Olesà, que ha ofert el Ball de Sant Ferriol; Olesa Sardanista, que ha ballat la sardana de Francesc Mas Ros “Per Olesa; l’Areel, que ha ofert el Ballet del Frare Blanc; i els Bastoners del Montserratí, que han fet el ball “nou d’Abrera”. Finalment, i com a mostra d’una tradició recentment recuperada al municipi, les Majorettes d’Olesa han ofert una coreografia.

Tot just abans de l’ofrena floral (que avui ha beneït mossèn Joan Mata i Monné) l’alcalde d’Olesa, Salvador Prat, ha adreçat unes paraules a la multitud congregada davant el Porxo. L’alcalde ha agraït la presència i participació de les moltes entitats presents. També ha dit que, si fa un any Olesa era un poble en crisi, ara potser també “però amb esperança”. També ha reclamat que estem en un territori que no és al centre de Catalunya potser però que sí és “el cor de Catalunya: el Montserratí”.

Després de l’ofrena floral, el Col·lectiu de Joves Santa Oliva ha fet entrega dels premis a l’avi i l’àvia més gran del carrer Santa Oliva i carrer Gras; i també al nen més petit i el portal més ben engalanat. Nguany, el premi a l’avi més gran ha estat per a José Montoya Belmonte, nascut el 15 d’octubre de 1929; i el de l’àvia més gran per a Victòria Garcia Gómez, nascuda el 21 de gener de 1926. El premi al nen més petit ha estat per a Miquel Herrada gonzález, nascut el 15 de setembre de 2012. Finalment, enguany, el premi al portal més ben guarnit ha estat per al número 34 del carrer Santa Oliva, concretament el portal de les germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Precisament, les germanes Paüles, com cada any per Santa Oliva, han organitzat una tómbola benèfica que ha tingut més participants que mai, segons han comentat des de les Monges Paüles.

La Festa de Santa Oliva s’ha clos avui amb una cantada d’havaneres al Parc del Porxo de Santa Oliva, a càrrec del grup Els Cremats.

Font i Fotografia: Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint