‘Els Matins’ de TV3 emet un reportatge sobre els nens i nenes bielorussos d’acollida

L’equip del programa Els Matins de TV3 es va desplaçar ahir a Collbató per conèixer la iniciativa solidària d’acollida de nens i nenes procedents de Bielorússia que duu a terme l’Associació de Collbató per la Solidaritat.

Han entrevistat Josep Lluís Escriu, president de l’associació, que explica en què consisteix el projecte d’acollida. La televisió pública catalana també  enregistra el testimoni d’algunes famílies collbatonines que acullen nens i nenes durant l’estiu.

La reportera d’Els Matins, Begoña Grigelmo, es va desplaçar amb l’equip tècnic del programa a l’escola La Salut de Collbató per a cobrir i explicar als espectadors com es treballa al Casal d’Estiu, al qual hi assisteixen des de fa anys els nens i nenes bielorussos. Els infants, afectats per la radiació de l’accident de Txernòbil, realitzen les activitats d’estiu al Casal i són acollits per famílies collbatonines, que “combinen les seves vacances amb les dels nens i nenes de Bielorússia”, explica la presentadora.

Les associacions d’acollida es topen amb entrebancs

Durant l’entrevista a Josep Lluís Escriu, el president de l’associació explica els motius pels quals van decidir, ara fa catorze anys, crear l’Associació Collbató per la Solidaritat. “Hi va haver un grup de famílies de Collbató que es van engrescar coneixent els problemes que hi ha allà (Bielorússia) i ho hem estat fent fins ara”, explica Escriu.

El president de l’associació solidària collbatonina també va explicar les dificultats burocràtiques per fer els tràmits per l’acollida dels infants bielorussos: “hem trobat entrebancs i formem part de la Federació Estatal d’associacions d’acollida de nens de Txernòbil de Bielorussia (FEDASIB) i de l’European Chernobyl Nettwork, amb els quals treballem en conjunt perquè tenim molts problemes a Bielorrússia, que es diu que és l’última dictadura d’Europa i es tapa el cas de Txernòbil i es diu que ja ha acabat i això no és veritat”.

Les estades en zones netes fan que la radiació del cos dels infants baixi més del 40%

Les “vacances mèdiques” d’aquests nens i nenes, “segons estudis científics serveixen perquè tenir els infants afectats almenys cinc setmanes en una zona neta de radiació produeix que la radiació del seu cos baixi més d’un 40%”, explica Escriu.

Els nens provenen d’una de les regions més afectades per la radiació (Korma) i a més venen de famílies amb problemes d’acoholisme i maltractaments. “Després tornen i s’emporten la il·lusió de tornar l’any que ve aquí i tenen molta menys radiació”, afegeix Escriu.

Per a veure el reportatge de TV3, feu clic aquí.

 

 

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint