Castellbell i el Vilar se suma al Tricentenari

Castellbell i el Vilar és un dels municipis del Montserratí que també s’ha sumat a la commemoració del Tricentenari i ho farà amb motius de pes, ja que la població va tenir un paper important durant la guerra de Successió “que li atorga una història pròpia i genuïna”, expliquen fonts municipals en un comunicat.

“Des d’un vessant local, junt amb Cardona, Castellbell i el Vilar va ser un dels dos darrers baluards del Bages fidels al coronel Desvalls i a les llibertats catalanes i va mantenir la lluita una setmana més, fins al 18 de setembre de 1714, dia de la capitulació de Cardona i de la fi definitiva de la resistència”, afegeixen.

Al setembre es faran representacions teatrals del 1714

Així, Castellbell i el Vilar ha organitzat diversos esdeveniments com Els Resistents, una jornada commemorativa de la resistència de Castellbell i el Vilar que tindrà lloc el 13 i 14 de setembre de 2014. Durant aquests dies, es farà una representació teatralitzada de la resistència dels miquelets castellvilarencs i de la capitulació del 18 de setembre de 1714, a la zona del pont Vell i del castell de Castellbell. També s’ha programat una representació teatralitzada de l’alçament reialista de 1822 per Mansuet Boxó (sometent i veterà guerriller de la guerra del Francès que va ser el capitost d’una partida reialista que va insurreccionar mitja comarca i es va enfrontar al poder governamental i de l’Estat), i s’instal·larà una taverna amb productes de l’època i diverses actuacions.

Castellbell i el Vilar forma part de la Ruta 1714

La Ruta 1714 és un recorregut pels deu escenaris on van succeïr els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714), i Castellbell i el Vilar és un d’ells, inclòs en els Espais 1714. El municipi és un dels llocs històrics a causa de les seves fortaleses, pels setges que va patir, pels conjunts emmurallats que conserva, per les batalles que s’hi van disputar i pels personatges que hi van fer història.

El recorregut també inclou els monuments Seu Vella de Lleida, la Universitat de Cervera, els castells de Cardona i de Talamanca, les torres de defensa de Manresa, Els Prats de Rei o Solsona, la fortificació de Castellciutat de la Seu d’Urgell, les ruïnes del Born de Barcelona i les cases on va viure Rafael Casanova a Moià i Sant Boi de Llobregat.

 

 

 

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint