Baladre, bellesa i toxicitat a peu de carrer

Nerium oleander, diva, llorer rosa o baladre són els noms amb els quals podem reconèixer aquest arbust perenne. Pertany a la familia de les apocinàcies. És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d’altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se. La major toxicitat es concentra a les flors que solen ser d’un rosa intens o en menor mesura, blanques.

Aquesta espècie la trobem plantada artificialment a la majoria de parcs i jardins dels municipis del Montserratí, així com en marges de carrers i carreteres. Doncs les seves virtuds són, el fet de créixer en tot tipus de sòls, suporta l’aridesa del terreny gràcies a les seves potents arrels que arriben a la humitat freàtica i resisteixen molt bé la contaminació i el fred. I de fet en alguns indrets dels Països Catalans es pot trobar de forma espontània.

 Ara bé, atesa la potencial toxicitat del baladre (totes les parts de la planta són tòxiques per a l’humà). Segons certes publicacions, moltes circumstàncies podrien provocar una intoxicació: Consum d’aigües estancades, contaminades per fulles o flors; consum de carns ensortillades amb branques, inhalació dels fums de la combustió de fulles o fustes del baladre.

Malgrat que alguns autors [Mack, 1984] assenyalen que la ingestió d’una fulla pot matar un adult, només se’n té constància d’un cas, registrat el 1989. La realitat és que les dades publicades, confirmen greus intoxicacions amb supervivència per la ingestió de 7 o més fulles. Basant-se en experiments, s’estima que la dosi letal per als bovins és de 50 mg/kg de fulles seques i, per als ases de 30 mg/kg.

Els primers símptomes de la intoxicació són digestius: nàusees i vòmits. Els signes neurològics consistetixen en una sensació de malestar, debilitat i, sovint, de confusió mental. S’observen també trastorns a la visió. Tot d’una, apareixen signes cardíacs: bradicàrdia a 30 o 40 pulsacions/minut; el pols dèbil i irregular. Certs casos provoquen una mort ràpida per degradació de la disritmia cardíaca: fibril·lació ventricular, asístole.

Font d’informació: Viquipèdia

Check Also

OFERTA DE FEINA Es busca Coordinador/a per l’Associació Massís de Montserrat

L’Associació Massís de Montserrat durant els 7 anys d’existència que es compleixen el proper 14/04/2018 …