Augmenten els ajuts socials a les famílies del Montserratí

Des de l’inici de la crisi econòmica, als municipis del Montserratí, com a la resta del territori català, cada vegada hi ha més famílies que sol·liciten ajuts socials per afrontar les despeses quotidianes i cobrir les seves necessitats bàsiques.

Les regidores de Serveis Socials dels ajuntaments del Montserratí han vist com, en poc més de cinc anys, el perfil de persones que demanaven ajuts ha canviat molt: abans, la majoria era gent gran que no podia fer front a les despeses; ara, moltes famílies que, fa un temps, no tenien problemes per pagar les factures, es troben enguany amb dificultats per pagar-les i comprar aliments -a causa, moltes vegades, de la pèrdua dels llocs de treball dels membres del nucli familiar-.

Martorell destinarà 800.000 euros a ajuts socials a les famílies

Davant d’aquesta situació, els consistoris del Montserratí han optat per prioritzar en els seus pressupostos els ajuts socials. És el cas de Martorell, per exemple, que ajudarà a les famílies a afrontar les despeses de gas, llum i aigua. Es tracta d’una iniciativa pionera a tot Catalunya impulsada pel govern municipal i que ha comptat amb l’aportació i el consens de tots els partits polítics de l’oposició.

Els beneficiaris han de ser persones empadronades a Martorell que acreditin dificultats econòmiques per atendre les despeses de subministraments energètics i d’aigua amb unes condicions mínimes (hi podrà accedir tothom que tingui una renda per càpita anual inferior a l’Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) i que no rebi altres ajuts d’administracions o ens públics que, sumats, en superin l’import), segons han informat fonts municipals. La dotació econòmica total del Pla d’Ajut a les Famílies de Martorell és de 800.000 euros i és finançada majoritàriament amb recursos municipals.

Castellví sol·licita poder distribuir aliments del Pla d’ajuda alimentària de la UE

En altres municipis del Montserratí, com Castellví de Rosanes, també s’estan duent a terme accions destinades a pal·liar els efectes de la crisi econòmica a les famílies. En aquest municipi, la regidoria de Serveis Socials ha sol·licitat, per segon any consecutiu, poder distribuir al municipi aliments provinents del Pla d’ajuda alimentària a les persones més necessitades de la Unió Europea. Per fer-ho, des d’aquesta àrea s’ha cursat una proposta local de distribució, via Creu Roja, i en unes setmanes és previst que l’Ajuntament rebi una resposta a la seva proposta.

“Els aliments del pla europeu arriben en tres fases durant tot l’any: al juny, setembre i desembre”, explica  a Montserrati.cat Victoria Castellanos, 2a tinenta d’alcalde i regidora de Serveis Municipals, Benestar Social i Igualtat de Gènere de Castellví de Rosanes. “Consisteix en lots de llet, pasta, llegums, galetes, formatge, conserves, caldos, etc., però no és suficient i cal complementar-ho perquè només amb això no n’hi ha prou”, explica la regidora. “És per això que també fem la Recollida d’aliments per Nadal, amb els Mossos d’Esquadra i la Creu Roja”, afegeix i explica que “hi ha veïns i entitats que porten aliments a l’Ajuntamnt, també”.

“Aquest any, hi haurà 7 famílies -un total de 28 persones- que es beneficiaran de l’ajut”, afirma Castellanos. “L’any passat van ser 38 persones -9 famílies- les que es van beneficiar de l’ajut. Aquest any, dues famílies, que eren immigrants, han marxat del municipi”, afegeix la regidora. Les famílies beneficiàries, tal com explica Castellanos, “no han de sol·licitar l’ajut, sinó que ja estan dintre dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Castellví de Rosanes i els fem un seguiment continu”.

Des que va començar al crisi econòmica l’any 2008, ha augmentat molt el nombre de persones que necessiten ajuts socials per cobrir les necessitats bàsiques. Castellanos explica que “el 2008 no hi havia cap persona necessitada al municipi, excepte algun cas puntual, sobretot la gent gran”. “Ara, amb aquesta crisi econòmica que s’està allargant el perfil de demandants ha canviat molt. Hi ha persones que eren autònoms i tenien bons ingressos que ara no poden cobrir les despeses del dia a dia”, afegeix la regidora. “Tot i això, sí que és veritat que, respecte del 2013, que ha estat l’any en què hem tingut més demanda, en el que portem d’any, ha baixat el creixement”, conclou Castellanos.

 

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint