Comencem per aquí… Hi ha Regidor/a d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient al teu poble?

Fa uns mesos,que ja sumen algun any, que escoltareu parlar de que s’està creant el Parc Rural del Montserratí. De fet ja en fa 15 d’anys que és parla. Ara bé aquest cop sembla que veient que entre els municipis dels pobles de Montserrat no s’arribava a una entesa, es va cridar a la Diputació de Barcelona. I ha respost. Sembla que el nou organisme serà possible. Un cop assolida la fita, ara es pregunten el Parc Rural per a què servirà.

La Diputació de Barcelona ha organitzat jornades per preguntar als agents socials i econòmics de la zona per a què els pot servir el Parc Rural.

Crear un organisme i després preguntar-li a la gent per a què li servirà? Són formes de fer, jo personalment aquesta no l’entenc. Però volia fer-ho servir d’excusa, per dir quines són les que si puc entendre.

Amb l’Associació sense ànim de lucre Massís de Montserrat portem treballant 7 anys en ajudar al relleu generacional de la pagesia als pobles de Montserrat. Aquesta perspectiva des de la societat civil organitzada que truca a les portes de les Cases de la Vila perquè abordin certes problemàtiques em permet parlar sense embuts i amb coneixement de causa.

Massa sovint els polítics agafen una causa i se la fan seva. Tant seva que potser obliden qui la pateix, per passar a parlar del patiment en abstracte.

En aquest cas ens trobem amb un organisme que es preveu crear 15 anys després de sorgir-ne la voluntat real. Amb la realitat de que hi ha pobles que ja no tenen ni un agricultor professional. I moltes terres s’han abandonat a l’espera de qui se’n preocupi o que arribi el Parc Rural i ho salvi tot. Com si el Parc Rural fos algo exterior a nosaltres, qui treballem la terra als pobles de Montserrat. Abstracció.

Aquesta veu que s’apaga poc a poc, és la de la nostra pagesia. Hi ha més marketing potser? Hi ha més terres cultivades? Hi ha més producte fins i tot? Això són miratges del model, però la realitat és que la pagesia agonitza i en els propers 10 anys la davallada a tot Europa es preveu d’entre 3 i 4 milions de productors menys.

La realitat és preocupant i només hi vec una esperança. La voluntat local. És de baix a dalt on revertirem aquesta tendència, a menys que a Barcelona es posin a llaurar al sortir de les oficines. Cal que als nostres pobles es prengui la consciència de que el problema no és abstracte, és que al teu poble és on ja no queden pagesos i pageses. I els pocs que hi ha no s’hi poden guanyar la vida dignament amb el model actual.

Una mostra de que aquesta lluita no és ferma als nostres Ajuntaments, és la falta de consciència de la greu problemàtica per la pervivència de la pagesia tradicional. Quants Ajuntaments montserratins poden dir que tenen un Regidor o Regidora d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient? Quants Ajuntaments no deixen únicament al Parc Rural, el potenciar la pagesia? És responsabilitat de tots i cada un dels nostres pobles que no hi quedi pagesia

El primer pas per el compromís amb els treballadors i treballadores del camp i tot el que representen, seria que tots els Ajuntaments tinguessin una Regidoria d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient per respondre a nivell local a les necessitats del sector i a la seva pervivència digne

-Opinió- Àlex Bagant

Check Also

AGENDA ESPORTIVA

Consulta els enfrontaments que els equips abrerencs disputaran el cap de setmana del 17 i …