Olesa ja té Plaça de Nou

Olesa ja té plaça de nou castellera. Ahir es va destapar la placa commemorativa que distingeix la plaça de Fèlix Figueras i Aragay com a Plaça de Nou, tot recordant el primer castell de nou que va descarregar-se el 9 de juny de l’any passat. La descoberta de la placa va fer-se just finalitzar l’actuació castellera dels Castellers de Vilafranca, que van alçar un altre castell de nou, i els d’Esparreguera, que finalment van poder descarregar el 4 de 7 amb agulla que feïa 5 anys que no podien completar.

Els Castellers de Vilafranca, fundats l’any 1948, són segurament la colla castellera més internacional (enguany, entre d’altres, han actuat a Londres, Frankfurt o Salisbury), i ahir van ser de nou a Olesa de Montserrat, en aquesta ocasió han carregat i descarregat un 3 de 9, una torre de 8 i un 4 de 8 amb agulla. Cal recordar que ja l’any passat van ser a Olesa, gràcies a la intermediació dels Castellers d’Esparreguera, on van descarregar el 4 de 8 amb agulla, el 3 de 9 amb folre, la torre de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Per això, just ahir va poder-se descobrir la placa que fa de la plaça de Fèlix Figueras una plaça de nou.

La colla dels castellers d’Esparreguera, fundada l’any 1994, malgrat la seva joventut ha assolit gairebé tota la gama de castells de 7 pisos, l’última fita ha estat amb motiu del seu 19è aniversari a Esparreguera, descarregant dos castells de 7 més. Ahir a Olesa van carregar i descarregar un 4 de 7, un 4 de 7 amb agulla i un 3 de 7. Especialment emotiva va ser la segona construcció, un 4 de 7 amb agulla, atès que feïa 5 anys que no podien descarregar-la, cosa que va generar una gran il·lusió entre tots els components d’Esparreguera.

L’actuació d’ahir va servir per fer de la plaça de Fèlix Figueras una plaça de nou, i l’alcalde, Salvador Prat, va voler convidar al Pau i al Guillem, besnéts de l’alcalde republicà afussellat i que dóna nom a la plaça, a què fossin ells els protagonistes de la descoberta. A més, Prat va mostrar-se molt satisfet en poder tenir una plaça de nou al nostre municipi.

Cal tenir present que els castells tornaran a la Pl de Fèlix Figueras el proper 24 de juny a les sis de la tarda, aleshores amb la presència dels castellers d’Esparreguera i els de Terrassa.

Font: Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint