La Passió d’Esparreguera comença la temporada a Olot

En un intercanvi cultural, La Passió d’Esparreguera arribarà a Olot el dia 15 de febrer en tres sessions en format reduït, a les 6, les 7 i les 8 del vespre a les escales de l’església de Sant Esteve d’Olot.

Les escenes que es representaran són: el comiat, el braseret, el desesper de Sant Pere i Maria Coneix la sentència. S’han escollit aquestes escenes perquè s’ha considerat que són molt representatives de l’emotivitat de l’espectacle de La Passió d’Esparreguera.

Entre les novetats de la temporada hi ha un dels joves actors que s’afegirà enguany al repartiment és Enric Fernández que, a partir d’aquesta temporada interpretarà el paper de Sant Joan. L’Enric va ser escollit, en un càsting de cinc candidats, triats per la direcció escènica.

Pel que fa al text, s’ha modificat el que correspon al quadre de «La llei mosaica», incorporanthi uns fragments que l’autor ja tenia escrits des d’un bon principi (1968). Aquests versos ens ajuden a comprendre molt millor la situació política que es vivia a Israel en època de Jesús, i que ens recorda molt la situació actual de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Un altre dels quadres amb modificacions és el de l’«Entrada a Jerusalem». En aquesta nova versió veiem com, en forma de flash-back, Jesús recorda les paraules que va adreçar a Jerusalem des de dalt de la muntanya, quan fa la seva entrada triomfal a la ciutat. Amb aquest efecte de flash-back, s’inicia l’ús d’un recurs escènic que en properes temporades es podria utilitzar en algun altre moment de l’espectacle.

Pel que fa a l’escenografia, es durant a terme petits canvis com ara canviar, en el Sant Sopar, les tovalles blanques de la taula per unes d’un altre color cru, un detall que donarà un aire més rústic i humil al Cenacle, i farà més humana la relació entre Jesús i els apòstols.

Respecte al quadre de l’Ascensió (popularment conegut com al «Glòria»), provarem un final diferent i més impressionant. És un quadre que mai no ha tingut el final apoteòsic desitjat pels diferents equips de direcció, que han provat versions de tot tipus a la recerca del millor final.

[nggallery id=23]

S’ha treballat en un nou vestit per als soldats del Sanedrí. Aquests soldats són els encarregats de detenir Jesús a l’hort de Getsemaní. Els criats del «Braseret» quedaran integrats en aquesta tropa de soldats del Sanedrí. També s’ha millorat el vestit de la Salomé, incorporant-hi elements daurats –el vel i el cinturó– perquè destaqui més per sobre les concubines.

Les direccions escènica, artística i musical han treballat conjuntament –i també en trobades individuals– durant la preparació de la temporada, conscients que l’èxit de la posada en escena de l’espectacle depèn de l’estreta col·laboració de totes tres àrees.

S’ha fet una campanya de difusió especial entre els joves, en els diferents instituts d’Esparreguera, per donar a conèixer encara més l’espectacle i intentar implicar-los-hi fent de soldats.

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint