L’Arxiu d’Esparreguera descobreix els Tarrida Castells

L’Arxiu Municipal d’Esparreguera, en col·laboració amb l’Àrea de Comunicació i Disseny del Gabinet d’Alcaldia, ha trobat la família Tarrida Castells mentre es dedicava a la recerca de documentació sobre els represaliats a Esparreguera.

Fa un temps, la Generalitat de Catalunya es va posar en contacte amb l’Arxiu Municipal d’Esparreguera per demanar informació sobre Ramon Tarrida Castells, que va estar tancat a la txeca de Sant Elies (Barcelona) a finals de l’any 1939, acusat de catalanista i que uns mesos més tard va ser posat en llibertat.

Cercant la documentació encarregada pel Govern català, tant a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera com al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, s’ha descobert una família “molt interessant”. Fonts municipals expliquen que l’Arxiu Municipal de seguida es va posar en contacte amb la néta d’en Ramon Tarrida, Victòria Tarrida, que va fer arribar a l’Arxiu fotografies i documents del seu avi i del germà del seu avi, Frederic Tarrida.

Qui eren els germans Ramon i Frederic Tarrida Castells?

Ramon Tarrida Castells va néixer a Esparreguera l’any 1886 i va ser enginyer de Camins. Algunes de les seves obres més importants es troben recopilades al llibre editat per la Diputació de Barcelona, l’any 2008, Ponts de la província de Barcelona.

Frederic Tarrida Castells (que apareix a les fitxes de Moviments migratoris iberamericans del govern espanyol) va néixer a Esparreguera l’any 1898, va ser otorinolaringòleg, va ser militar i durant la República i, com a tal, va formar part del govern català. Acabada la Guerra Civil, va marxar exiliat a França i després, a Mèxic.

Check Also

La Generalitat aprova el nou mapa de la lectura pública de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual. El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l’adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d’aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya. Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública. Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació Continua llegint