Comarca del Montserratí

Uns relleus bruscos amb conglomerats roses i argiles; entre coves, avencs i torrenteres són els paratges que dels pobles de Montserrat s’observen. Paisatges i camins que miren a la serra.

Més enllà de la tradició cristiana; des del fons dels segles ja, les arrels populars i els llaços de treball al Monestir han lligat aquests pobles al massís. Tradicionalment, terra de turisme, olivera, ametllers i vinya; tragineria i sega. Terra de Passió, músics i algun poeta. Sometents d’aquí i peregrins vinguts d’arreu per adorar la Moreneta.

Dallats administrativament per tres comarques s’escampa un sentiment montserratí entre les gents de la contrada. Una història, unes tradicions, una visió pròpia de contrastos. Terres de secà regades amb suor de llauradors al tir d’arada dels matxos. Olivera Vera i Palomar entre pedregars de codoleres i alguns horts com a tresors de nicorelles.

En un món global on les relacions humanes s’han centrat en l’interès econòmic, anomenat globalització; Els límits a les comunitats s’han basat també en aquest progrés. Ara que cauen els mites d’aquest suposat desenvolupament de les comunitats basades en el benefici econòmic, sembla que retornen els sentiments. Ara que cauen les venes dels ulls, podem veure com no val la pena mantenir relacions per interès.

En aquest sentit, més que mai, s’imposa als pobles de Montserrat un sentiment secular de pertinença i identitat. Un sentiment fraccionat administrativament en tres comarques. Un sentiment orfe d’institucions i unitat però que més que créixer: resorgeix, s’expandeix i s’imposa. En les festes i cultura popular, les tradicions pròpies; fins i tot en l’economia que estava basada en la indústria en l’anterior model fraccionat, torna la tendència a recuperar-se en el turisme i el conreu.

El turisme a l’entorn de Montserrat, recuperar activitat agrícola i ramadera i el propi abastiment de productes i serveis comarcal haurien de ser els eixos on vertebrar el projecte comarcal Montserratí.

Creix dia a dia la consciència comarcal del Montserratí a l’imaginari comú dels i les vilatanes. Com històricament han anat lligats els destins dels municipis que l’integren. Però també s’estructuren cada dia més col·lectius en el marc d’actuació comarcal dels pobles de Montserrat. O bé s’obren nous negocis i botigues amb la referència territorial del Montserratí.

Administrativament parlant s’ha treballat sobre la segregació comarcal dels pobles de Montserrat respecte les comarques actuals en molts moments del segle XX. Fins i tot es va contemplar en la divisió comarcal actual de Catalunya, descartant-la juntament amb altres cinc. Ja sigui per la manca de voluntat política o per considerar-les poc arrelades a l’imaginari col·lectiu, la realitat és que des de l’any 2000 no se n’ha tornat a parlar des de les institucions.

 En la identitat col·lectiva dels pobles de Montserrat hi som el centenar de milers de persones que des de la nostra personalitat pròpia vivim i sentim aquesta terra, aquesta muntanya, les vinyes i oliveres, la fe i les tradicions, la cultura popular, història, patrimoni, els nostres pobles en la plenitud dels lligams que ens uneixen i les nostres gents en la diversitat dels destins que ens separen, som montserratins i montserraines. Som la Comarca del Montserratí